Per començar m’agradaria dir que el video Mestres de la Televisió de Catalunya m’ha fet reflexionar sobre el
paper del professor, però sobretot m’ha fet sentir.
Sense dubte la part que m’ha tocat de ple és la del professor d’infantil
Joan Montserrat, quan diu que tot mestre hauria d’haver sigut monitor de temps
lliure. No dic que no pugues ser mestre sense haver tingut l’experiència de ser
monitor de temps lliure, però jo estic amb Joan en que és una sensació que
t’obri una mica més el món dels xiquets i xiquetes. Jo sóc monitor de temps
lliure i gràcies a açò sóc el professor dels vostres fills. Per a mi els
xiquets i xiquetes són una de les coses més importants de la meua vida. Jo
aprenc d’ells i ells aprenen de mi. Escoltar
a un xiquet o xiqueta dir-te “t’estime” o “Ets com el meu germà gran” o
“Gràcies pel que m’has ensenyat” és una sensació que no puc explicar.
En definitiva, pense que l’ensenyament o l’educació és una tasca
completament vocacional. Has de tindre passió pels xiquets, ja que a banda de
ser un treball molt bonic i reconfortant, és un treball molt dur. Cada dia et
trobes amb vint-i-cinc o trenta xiquets i xiquetes diferents amb les seues
necessitats i requeriments. Però, en la meua opinió, és una de les millors
tasques de la societat; en les nostres mans està el fer dels vostres fills persones
amb criteri, tolerants i creatives “persones fetes i dretes”.
Mestres
