La sociolingüística

La sociolingüística i l’estudi de les llengües són dos dels temes que ens trobem molt presents a la societat actual. Hui pareix que hi haja unes llengües més importants que altres, parlants d’una llengua que tracten de deixar de banda altres llengües, fins al punt de posar-les en perill d’extinció. No és la llengua el signe més bell de cultura i el millor mitjà de comunicació? Llavors, per què no ens deixen expressar-nos en la nostra llengua i donar constància que és el nostre signe cultural que ens identifica?

D’una banda, cal esmentar els que defensen la nostra llengua. Aquests defensen que es tracta d’una llengua totalment formada i vàlida per a qualsevol context, ja siga formal o informal. Aquesta és la situació que hauríem d’aconseguir, el bilingüisme. A tothom que parla català i castellà se li hauria de concedir el reconeixement d’una persona bilingüe, una persona que coneix les dos llengües (català i castellà) i les utilitza al mateix nivell, als mateixos contextos.

Però, d’una altra banda, es troben els que la critiquen o, millor dit, els que no li donen importància. Aquests són aquelles persones que tenen prejudicis lingüístics, que pensen que com que no són catalanoparlants no poden entendre la nostra llengua. Per què? Pot ser aquesta persona porta tota la seua vida ací i no te cap problema en la comprensió de l’idioma. I amb aquests prejudicis lingüístics arribem a la situació en què ens trobem, la diglòssia. Al nostre terreny conviuen dues llengües, però el castellà és una llengua d’un nivell més alt, emprada en tots els àmbits (formals i informals) i el català és una llengua d’un nivell més baix, reduïda a l’àmbit familiar. I així la llengua es converteix en una llengua minoritzada, és a dir, deixada de banda, emprada en un àmbit reduït, que viu a l’ombra de la llengua majoritària.

Comptat i debatut, crec que és la nostra tasca com a catalanoparlants, parlem la varietat que siga (oriental, occidental, balear), defensar la nostra llengua. Malgrat que hi haja persones que no li donen la importància que ha de tindre, donem testimoni que volem la nostra llengua, que ens identifica i que som capaços de fer-la arribar a la situació que ha d’ocupar.

---

Cançó a Mahalta

Què penseu? Emocionant, veritat? Una altra manera de fer arribar la poesia als vostres xiquets i xiquetes.

Lisístrata: la importància de la dona

El passat dimarts dia 6 de novembre vaig anar al paranimf de la Universitat d’Alacant per a veure la representació de Lisístrata que el grup de teatre havia preparat.

Vaig eixir molt, molt satisfet d’aquesta obra. És veritat que no és una obra recomanable per alumnes de primària, pel seu contingut obscè, però si que vos recomane a vosaltres, pares i mares, que la vegeu, ja no només perquè és una obra en la qual el punt humorístic pren un gran paper, sinó perquè aborda un dels temes més controvertits de la història, el paper de la dona en la societat.

En aquesta obra Lisístrata és una jove que lluita pels drets de la dona. Lisístrata defensa que és la dona la persona que pot acabar amb la guerra d’Esparta i Atenes, i no els homes amb les seues barbàries. I, llavors, així és com passa, que les dones amb la seua feminitat, sensibilitat i intel·ligència aconsegueixen posar pau entre els dos pobles.

Aquesta representació, a més, et permet reflexionar sobre la importància que la dona ha tingut a la societat. La repressió, discriminació i coacció vençudes per la unió i la intel·ligència femenines. La dona ha deixat constància en la història de la seua necessària presència i ha donat una merescuda lliçó a aquelles ments retrògrades.

Hui en dia, dones i homes es troben en igualtat de condicions, i si encara n’hi ha que pensen d’una altra manera, reivindiquem la igualtat de drets, fem-los saber que haurien de fer un repàs per la història i reflexionar sobre les lliçons que les dones ens han donat.

Petits poetes

No veiu els xiquets poetes en potència?

La poesia ha d'arribar a les escoles. La poesia es una de les formes més belles de expressar la llengua. A més es una eïna que permet desenvolupar això del que tothom parla: la creativitat.

Vos comunique, pares i mares, que vull preparar un festival de poesia amb els vostres fills i filles. Compte amb el vostre suport?

Reflexions sobre el video "Mestres" de TV3

Per començar m’agradaria dir que el video Mestres de la Televisió de Catalunya m’ha fet reflexionar sobre el paper del professor, però sobretot m’ha fet sentir.

Sense dubte la part que m’ha tocat de ple és la del professor d’infantil Joan Montserrat, quan diu que tot mestre hauria d’haver sigut monitor de temps lliure. No dic que no pugues ser mestre sense haver tingut l’experiència de ser monitor de temps lliure, però jo estic amb Joan en que és una sensació que t’obri una mica més el món dels xiquets i xiquetes. Jo sóc monitor de temps lliure i gràcies a açò sóc el professor dels vostres fills. Per a mi els xiquets i xiquetes són una de les coses més importants de la meua vida. Jo aprenc d’ells i ells aprenen de mi.  Escoltar a un xiquet o xiqueta dir-te “t’estime” o “Ets com el meu germà gran” o “Gràcies pel que m’has ensenyat” és una sensació que no puc explicar.

En definitiva, pense que l’ensenyament o l’educació és una tasca completament vocacional. Has de tindre passió pels xiquets, ja que a banda de ser un treball molt bonic i reconfortant, és un treball molt dur. Cada dia et trobes amb vint-i-cinc o trenta xiquets i xiquetes diferents amb les seues necessitats i requeriments. Però, en la meua opinió, és una de les millors tasques de la societat; en les nostres mans està el fer dels vostres fills persones amb criteri, tolerants i creatives “persones fetes i dretes”.

 

Ací vos deixe el enllaç del video:
Mestres

Presentació

Benvolguts Pares i Mares:

Hola, sóc Alejandro Navarro, professor de primària del col · legi Sant Llorenç. Aquest curs sóc el tutor de la classe 5 º C i aprofite aquesta entrada per explicar-vos la dinàmica del blog. Aquest em servirà per informar-vos de cursos, actuacions, conferències... que puguen servir-vos per l'educació dels vostres fills. Em sent amb il · lusió i ganes de seguir amb la meua formació, la qual serà crucial en el procés educatiu dels vostres fills.

Salutacions.