Cançó a Mahalta

Què penseu? Emocionant, veritat? Una altra manera de fer arribar la poesia als vostres xiquets i xiquetes.

Lisístrata: la importància de la dona

El passat dimarts dia 6 de novembre vaig anar al paranimf de la Universitat d’Alacant per a veure la representació de Lisístrata que el grup de teatre havia preparat.

Vaig eixir molt, molt satisfet d’aquesta obra. És veritat que no és una obra recomanable per alumnes de primària, pel seu contingut obscè, però si que vos recomane a vosaltres, pares i mares, que la vegeu, ja no només perquè és una obra en la qual el punt humorístic pren un gran paper, sinó perquè aborda un dels temes més controvertits de la història, el paper de la dona en la societat.

En aquesta obra Lisístrata és una jove que lluita pels drets de la dona. Lisístrata defensa que és la dona la persona que pot acabar amb la guerra d’Esparta i Atenes, i no els homes amb les seues barbàries. I, llavors, així és com passa, que les dones amb la seua feminitat, sensibilitat i intel·ligència aconsegueixen posar pau entre els dos pobles.

Aquesta representació, a més, et permet reflexionar sobre la importància que la dona ha tingut a la societat. La repressió, discriminació i coacció vençudes per la unió i la intel·ligència femenines. La dona ha deixat constància en la història de la seua necessària presència i ha donat una merescuda lliçó a aquelles ments retrògrades.

Hui en dia, dones i homes es troben en igualtat de condicions, i si encara n’hi ha que pensen d’una altra manera, reivindiquem la igualtat de drets, fem-los saber que haurien de fer un repàs per la història i reflexionar sobre les lliçons que les dones ens han donat.

Petits poetes

No veiu els xiquets poetes en potència?

La poesia ha d'arribar a les escoles. La poesia es una de les formes més belles de expressar la llengua. A més es una eïna que permet desenvolupar això del que tothom parla: la creativitat.

Vos comunique, pares i mares, que vull preparar un festival de poesia amb els vostres fills i filles. Compte amb el vostre suport?

Reflexions sobre el video "Mestres" de TV3

Per començar m’agradaria dir que el video Mestres de la Televisió de Catalunya m’ha fet reflexionar sobre el paper del professor, però sobretot m’ha fet sentir.

Sense dubte la part que m’ha tocat de ple és la del professor d’infantil Joan Montserrat, quan diu que tot mestre hauria d’haver sigut monitor de temps lliure. No dic que no pugues ser mestre sense haver tingut l’experiència de ser monitor de temps lliure, però jo estic amb Joan en que és una sensació que t’obri una mica més el món dels xiquets i xiquetes. Jo sóc monitor de temps lliure i gràcies a açò sóc el professor dels vostres fills. Per a mi els xiquets i xiquetes són una de les coses més importants de la meua vida. Jo aprenc d’ells i ells aprenen de mi.  Escoltar a un xiquet o xiqueta dir-te “t’estime” o “Ets com el meu germà gran” o “Gràcies pel que m’has ensenyat” és una sensació que no puc explicar.

En definitiva, pense que l’ensenyament o l’educació és una tasca completament vocacional. Has de tindre passió pels xiquets, ja que a banda de ser un treball molt bonic i reconfortant, és un treball molt dur. Cada dia et trobes amb vint-i-cinc o trenta xiquets i xiquetes diferents amb les seues necessitats i requeriments. Però, en la meua opinió, és una de les millors tasques de la societat; en les nostres mans està el fer dels vostres fills persones amb criteri, tolerants i creatives “persones fetes i dretes”.

 

Ací vos deixe el enllaç del video:
Mestres

Presentació

Benvolguts Pares i Mares:

Hola, sóc Alejandro Navarro, professor de primària del col · legi Sant Llorenç. Aquest curs sóc el tutor de la classe 5 º C i aprofite aquesta entrada per explicar-vos la dinàmica del blog. Aquest em servirà per informar-vos de cursos, actuacions, conferències... que puguen servir-vos per l'educació dels vostres fills. Em sent amb il · lusió i ganes de seguir amb la meua formació, la qual serà crucial en el procés educatiu dels vostres fills.

Salutacions.